Conjuro

Rayo de sol,
margaritas con mantequilla
haced amarilla
a esta ratilla.

Ron Weasley

POT SER

No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control

Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol

Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui

Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.

Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

El canto del loco.

NO EL VUGUEU, EL FALS MARIT

           Això és una viadera 

No el vulgueu, el fals marit,

 

                    Jana delgada!

No el vulgueu, qui ha perjurat,

i és un pec mal ensenyat,

Jana delgada.

No el vulgueu el mal marit,

que és un betzol ensopit,

Jana delgada.

Que és un pec mal ensenyat,

no sigui per vós amat,

Jana delgada.

Que és un betzol ensopit,

que no jegui amb vós al llit,

Jana delgada.

No sigui per vós amat,

més val l'altre, d'amagat,

Jana delgada.

Que no jegui amb vós al llit.

Molt més us hi val l'amic,

Jana delgada.

 

CERVERI DE GINORA 

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
 

 Jose maria de Sagarra

.

La teva mirada és el meu desig,
la necessitat que tinc du tu,
em fa arraulir-me fins els núvols.
En un somni et pintaré,
i a un cau t'arrosegaré.
M'engoixairé per allertar-te i
en la teua mirada m'endinsaré.

POEMA DE PABLO

Ahir vaig mirar al mar,
i saps que vaig vore?

El teu bonic rostre

I el teu preciòs mirar.

Vaig alçar la vista,

I un ocell surcava el cel,

I vaig sentir la llibertad.

Que sent quan estic amb tu

Perque no hi ha res més dolç,

Ni la millor de les mels es compara a tu,

Perqueal teu costat sóc feliç,

I perque per tu parava el món.

Ni tan sols la lluna,

Pot comparar-se a qualsevol dels teus ulls,

Perquè tan sols un metre,

Es per a mi estar molt lluny.

Qui va fer que riga?

Tan sols el pots fer tu,

Perquè la distància entre nosaltres,

M´ofega amb el seu puny.

Podria resumir-ho en un et vull,

Pero no hi ha paraules per a tu,

Eres lo millor que m´ha passat,

Eres la meua llum.

A TU

Tenies l'edat dels estels

i l'alegria als ulls,

tot jove i madur al'hora,

cercaves la vida com l'ocell

que vola i s'enlaira lliure.

anhels, desitjos voltaven

pel teu endins,

que mai gosaves confessar.

I el secret era la vida

i et sabies l'hereu de tots

els cants, per fer de tu

l'ésser més dolç...